Couruguay: Jornada primera, de Barcelona a Montevideo via Amsterdam (i São Paulo)

S'arribada a s'aeroport va ser èpica, com un concert de Tomeu Penya a l'Olympia de París. Després d'una complaent facturació, durant la qual s'Agustí fou seduït per sa noble pubilla des mostrador de KLM, vam embarcar-nos en una gloriosa travessa amd destinació els Països Baixos, junt amb els nostres colegues peruvians. Abans de passar el control policial, en Jaume va veure en la llunyania en Miquel Calçada, Mikimoto, fent cua en un mostrador. Que potser anava cercant catalans, per a compartir--ne les seves històries, arreu del món? Vam acostar-nos, per saber què feien els catalans com ell quan feien cua, però... Aigua! En Mikimoto fa temps que no té tant de cabell...

Els holandesos són, en general i tal hom descriu, una colla de persones força normals fins als 12 anys, edat en la qual comencen a menjar tulipans i anar en bicicleta. A partir d'aquesta edat, s'engalavernen i esdevenen perillosos. Segurament per això l'avió que havia de portar-nos fins a São Paulo va rebre l'impacte d'un llamp, i això va provocar que es retardés la sortida d'Amsterdam de les 10:00 a les 13:30. Mordor! KLM va obsequiar-nos amb un val per a poder menjar un refrigeri, que uns invertiren en accions de McDonalds i d'altres en sans entrepans de brie i pastissos de coco.

Finalment, amb més de quatre hores de retard vam enlairar-nos cap a Brasil. En Ferran, conegut activista kaleborroka, va passar a dins l'avió amb un ganivet oxidat amb el vist-i-plau de l'agent de policia, car ell sempre s'ha portat bé amb l'autoritat.

Hom ha opinat que les joves fèmines que viatjaren amb nosaltres eren molt simpàtiques i de molt bon caràcter. Tanmateix, això no va impedir que l'avió aterrés tard i que després de córrer d'una punta a l'altra de l'aeroport de São Paulo perdéssim la connexió cap a Montevideo. Així doncs, mentres als Estats Units es vivia el dia de la Independència Vectorial, a nosaltres se'ns assignava un hotel on allotjar-nos aquesta nit.

KLM també va rescabalar els costos dels taxis kamikaze des de l'aeroport a l'hotel. Entre els dos taxis, els taxistes haurien perdut el carnet de conduir unes 5 vegades cadascun... L'hotel prou bé, de 3 o 4 estrelles, suficient per sopar, dormir unes horetes i esmorzar al dia següent.

Fins demà!