divendres, 13 de juliol del 2007

Amb Uruguay de sol a sol

Ja fa dos dies que els nostres guies telequils, els enginyers Leonardo Vidal i Eduardo Grampín, ens han abandonat de la mà de Déu, i ens han deixat realitzar les tasques a la nostra manera de fer. De moment hem pogut fer tot el que estava previst fins al moment i d'aquí poc ja es podrà fer una prova general del funcionament de la magnífica xarxa mesh (tothom es veu amb tothom). Hem treballat de sol a sol, de 8 del matí a 7 del vespre, passant una fred a mans i cap que a més d’un li produiria si més no una lleu migranya. I com que no som cap heroi, hem d’anar previstos de gorros i guants... qui ho diria que en un mes de juliol aniríem més abrigats que un Papa Noel? Degut a la nostra falta de visió nocturna també hem de proveïr-nos de llums frontals que ens ajuden a no perdre res pel camí a la cobertura total. En aquests dies hem tingut més mares i àvies que mai, ja que les teixidores pateixen pels pobres catalans i els mimen d’allò més amb tès, cafès, pastes i pastissos! Ara bé, els nostres dinars diaris són de tupper, on no falten mai els àpats constituïts per arrebossats, patata, arròs i la conegudíssima "milanesa uruguaya".

Avui hem arribat a Totoral del Sauce a les 9 del matí, on regnava un ambient gèlid sobre tot el poble i una fina capa de gel forrava tot el terra per on passavem. Buenos dias tejedoras! Elles ja fa 4 hores que estan empeu, o si més no... així ens ho van dir, en qualsevol cas, dubto que mai hi anem a comprovar-ho. Anem passant de casa en casa com Don Pedro, i anem instal·lant antena darrera antena i cable coaxial darrera cable coaxial, les famílies ens surten a saludar i ens ofereixen tot el que tenen i més, alguns nens s’interessen pel que fem àdhuc ens ajuden en algunes tasques. Més tard ja anirem passant per comprovar les diferents cobertures que tenim a cada emplaçament i descobrirem que tot va vent en popa a tota vela. Els dies se’ns fan curts i ja comença a caure el sol per l’horitzó, és hora de plegar... o no! Va si, avui ja n’hi ha prou.

A casa la Miriam treballant fins a última hora

Al camí de tornada, tots anem encara abrigats dins del cotxe i ens comencem a notar la cara que crema, jejeje és el que té el sol i la fred. Però quan arribem a casa de l’Eduardo i la Carla segur que ens espera alguna que altra recompensa.

Ahir vam assistir en un dels boliches més famosos de Montevideo, el Baar Fun-Fun, conegut per la seva uvita, una mena de vi dolç com la garnatxa, i on ahir a la nit actuava una amiga de la Carla, la Rossana, que ens va deleïtar amb un repertori de cançons de diferents cultures, on també hi va inquivir un pero mira como beben los peces en el rio.També hi havia l’Ian el noi de Ojaioaaaaa amb uns quants amics de USA.

Rossana Taddei actuant al Baar Fun-Fun

Avui en canvi, al arribar ens espera un "asado" a la nostra terrassa particular amb la companyia dels nostres amfitrions, de fet ara estem a l’espera de sopar i aprofito per escriure un petit resum d’aquests últims dos dies. A veure si avui continuem informant-nos del Reiki, filosofia que segueixen els nostres amics, Edu i Carla. Més endavant dedicarem una entrada al blog especial per a ells i la seva casa, s'ho mereixen.

3 comentaris:

Roser ha dit...

Aixi m'agrada, que continueu amb aquest esperit de reporters-escriptors!!!

Penseu que pels que hem de fer veure que treballem moltes hores davant d'una pantalla, va molt be tenir excuses per llegir aquestes cosetes!!

Petonets i cuideu-vos molt!!

-S-

Ruth ha dit...

Eiiiii!!
Aki la Ruth desde Peru, diu que escriviu molt..pero molt interessant tot!!!
Un pto nois!

Aleix ha dit...

Ei uruguayos! Carai com escriviu al blog! Així m'agrada que ens mantingueu informats! Ala, k vagi bé!